Una de cada vuit dones tindrà càncer de mama en algun moment de la seva vida. Es tracta del tumor maligne més freqüent en la dona, amb més de 32.000 casos diagnosticats cada any a Espanya.
Els tractaments cada vegada més eficaços i la detecció precoç gràcies als programes de garbellat han permès reduir de forma molt considerable la mortalitat, de manera que actualment es curen al voltant del 90% dels casos. Tanmateix, això depèn del tipus de tumor, ja que hi ha uns més agressius que uns altres, i sobretot de l’estadi en què es trobi en el moment del diagnòstic.
Perquè et facis una idea més precisa, la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) subratlla que si el càncer de mama es diagnostica a l’estadi I, quan està més localitzat i menys desenvolupat, la supervivència a 5 anys supera el 98%; però si es diagnostica en estadi IV, quan ja s’ha disseminat a altres parts de l’organisme, és tan sols del 24%. Per tant, malgrat els importants avanços terapèutics, continua sent la primera causa de mort oncològica entre les dones espanyoles, amb més de 6.000 defuncions cada any.
«Gràcies als nous avanços en tractament i detecció precoç, actualment es curen a Espanya al voltant del 90% dels casos de càncer de mama»
Quin és el teu paper com a farmacèutic enfront del càncer de mama?
Com a professional de l’àmbit de la salut i gràcies al contacte directe que tens en el dia a dia en la farmàcia, pots ajudar als pacients oncològics de diferents maneres:
- Prevenció. La teva proximitat amb el teu pacient fa que tinguis un paper clau en la prevenció i el consell de bons hàbits. Encara que les causes del càncer de mama no siguin tan clares, sí que s’han identificat diversos factors de risc -que pots veure en el quadre adjunt-. Evidentment, se citen alguns sobre els quals no pots actuar, però hi ha altres modificables sobre els quals pots fer recomanacions: l’excés de pes, el consum d’alcohol o l’ús de tractament hormonal. En qualsevol cas, la teva labor és essencial a l’hora de divulgar aquests coneixements i conscienciar als teus pacients sobre la gran importància de prevenir i detectar com més aviat millor aquesta malaltia.
- Conscienciació. A través de campanyes que parlin del seu impacte i incidint en la sensibilització sobre la importància de participar en els programes de detecció precoç. Per exemple, a través de les diferents campanyes que tenen en marxa les administracions sanitàries sobre la realització de mamografies, que ajuden a la detecció precoç i, en conseqüència, a salvar vides.
- Detecció. Mitjançant accions com a tallers d’autoexploració mamàries, el punt de partida per a detectar possibles alteracions.
- Seguiment del tractament. Com a expert en l’àmbit del medicament, el teu consell és altament valuós. És cert que la majoria de fàrmacs per a tractar el càncer de mama són de dispensació hospitalària, però el teu coneixement sobre les seves característiques, els seus efectes secundaris o les seves interaccions amb altres productes pot ajudar a resoldre molts dubtes de les pacients. Així mateix, alguns medicaments es dispensen en l’oficina de farmàcia, cas d’uns certs fàrmacs hormonals, que solen receptar-se al principi del tractament o després d’haver rebut quimioteràpia. És crucial que ofereixis consell sobre un ús correcte. De la mateixa manera, des de la teva farmàcia també pots aconsellar i dispensar productes que ajudin els teus pacients a pal·liar possibles efectes adversos del tractament que reben. Cuidar la pell dels qui estan en radioteràpia o millorar el suport nutricional de les persones que reben tractaments de quimioteràpia. Per a això és imprescindible la formació continuada en farmacologia amb la finalitat que puguis oferir una rigorosa i adequada atenció als teus pacients.
Els principals factors de risc, són…
- L’edat. El risc augmenta quants més anys tingui la dona.
- La història personal de càncer de mama invasiu. Aquelles dones que ja han tingut un tenen més probabilitats de desenvolupar un nou tumor en l’altra mama.
- La història personal de malaltia proliferativa benigna de la mama.
- La història familiar. Major risc si ja ho ha patit algun familiar de primer grau (mare, filla o germana).
- Les mutacions genètiques. Sobretot en els gens BRCA1 i BRCA2, encara que també s’han identificat uns altres.
- Una densitat mamària elevada en les mamografies.
- Factors reproductius. Tenen major risc les dones que no han donat a llum, les que van tenir una primera menstruació primerenca o les que van entrar més tard en la menopausa.
- La teràpia hormonal substitutiva. S’ha observat que aquest tractament incrementa el risc, el mateix que l’ús d’una combinació d’estrogen i progesterona després de la menopausa.
- Exposició a radiacions ionitzants. Sobretot durant la pubertat.
- Consum d’alcohol.
- Obesitat.
Quins tipus de càncer de mama són els més freqüents?
El Grup de Recerca en Càncer de Mama (GEICAM) explica que, en funció de la seva freqüència i morfologia, destaquen tres tipus:
Carcinoma ductal invasiu o infiltrant. S’origina en les cèl·lules epitelials que revesteixen l’interior dels conductes galactòfors, els que transporten la llet fins al mugró durant la lactància materna. És invasiu o infiltrant quan s’ha estès fins als teixits de la mama que envolten tals conductes i té capacitat per a generar metàstasi en altres parts del cos. És el tipus de tumor mamari més freqüent i representa al voltant del 80% de tots els casos.
- Carcinoma lobulillar invasiu o infiltrant. En lloc d’originar-se en les cèl·lules dels conductes galactòfors ho fa en els lobels, les glàndules on es produeix la llet. Igual que l’anterior, ja s’ha estès a altres teixits i pot disseminar-se a altres parts de l’organisme. Representa al voltant del 5% dels casos.
- Carcinoma ductal in situ. S’origina en les cèl·lules dels conductes galactòfors, però encara no s’ha estès a altres teixits de la mama. No obstant això, ha de tractar-se perquè no es converteixi en un carcinoma invasiu. Entre el 15 i el 20% dels diagnòstics correspon a aquesta mena de tumor.
- Altres tipus. Menys freqüents que els anteriors, el GEICAM esmenta el carcinoma inflamatori de la mama, el carcinoma lobulillar in situ, la malaltia de Paget de la mama i el cistosarcoma filoides.
Classificació del càncer de mama en subtipus moleculars
D’altra banda, en els últims temps també ha adquirit gran importància la classificació en subtipus moleculars. En aquest context, s’estudia si les cèl·lules tumorals tenen receptors per a hormones (estrogen i progesterona) que afavoreixen el creixement tumoral, la qual cosa es coneix com a tumors RH positius (RH+) per a diferenciar-los d’aquells que no responen a aquestes hormones (RH-). Un altre paràmetre molecular és el receptor del factor epidèrmic tipus 2 (HER2), la presència del qual indica una major agressivitat del càncer. Finalment, també s’empra el marcador de proliferació cel·lular Ki67, que serveix per a calcular el percentatge de cèl·lules que s’estan dividint en el moment del diagnòstic.
Aquests paràmetres permeten als oncòlegs conèixer millor com poden progressar els diferents tipus de tumors i predir com un pacient respondrà als diferents tractaments disponibles. Fruit d’aquestes recerques, el camí està cada vegada més buidat per a incrementar les taxes de curació i que algun dia puguem afirmar que la mortalitat per càncer de mama és una cosa excepcional.
