El mareig és un terme ampli que inclou diverses sensacions, incloses les d'esvaïment, atordiment, pèrdua d'equilibri, visió borrosa o flotació. No és un trastorn en si, sinó que pot ser degut a múltiples causes: des d'un viatge amb tren o vaixell o altres causes orgàniques. Els problemes de circulació poden causar marejos, ja sigui per una mala circulació sanguínia o per un descens de la pressió arterial. La baixa concentració de ferro en sang (anèmia), els nivells baixos de glucosa en sang (hipoglucèmia), l'augment de la temperatura corporal per sobre del normal (hipertèrmia) o la deshidratació, així com la ingesta de certs medicaments (antidepressius, tranquil·litzants…), poden ser també causants de mareig. En tots aquests casos, quan es dóna un mareig, el que es produeix és una falta momentània de reg sanguini a la zona del cervell, és a dir, un breu lapse de temps en què el cervell no rep prou sang, cosa que provoca que deixi de funcionar normalment durant uns segons, fins que la sang arriba de nou.
D'altra banda, també poden provocar mareigs certes afeccions neurològiques que produeixen una pèrdua progressiva de l'equilibri. En aquest cas, es parla de vertigen. És important diferenciar entre el mareig i el vertigen, ja que tenen orígens diferents: el primer és fisiològic i el segon neurològic.
Analitzar com un se sent amb els marejos, quant duren i els desencadenants que els originen poden ajudar a identificar les causes que els provoquen.
En què es diferencien vertigen i mareig?
El vertigen és la percepció que l'entorn o el propi cos fan voltes, de vegades amb la sensació subjectiva de caure al buit. El mareig, en canvi, sovint és provocat per una falta momentània de reg sanguini (un breu lapse de temps en què el cervell no rep prou sang), no comporta il·lusió de moviment i desapareix sense tractament.
Mentre que el mareig és una reacció fisiològica, el vertigen respon a una alteració del sistema nerviós. El doctor Pablo Ortiz, cap del Servei d'Otorinolaringologia i Patologia Cèrvic-Facial de l'Hospital La Miraculosa de Madrid, exposa que hi ha dos tipus de vertígens: els perifèrics, que afecten el sistema vestibular de l'orella interna, i els centrals, que són els que incideixen al cervell. Els primers han de ser tractats per especialistes en otorinolaringologia i, els segons, per neuròlegs. Els marejos, en canvi, poden ser abordats per molts altres especialistes segons el seu origen.
Tot i que s'anomena vertigen el conjunt de reaccions que acompanyen la fòbia a les altures, aquest vertigen és en realitat un mareig fisiològic (per la qual cosa el seu origen no està en el sistema nerviós), i no s'hauria de dir així.
Quan anar al metge?
Un mareig ocasional no ha de preocupar si es pot associar a una circumstància momentània, per exemple, un canvi ràpid de postura o haver passat diverses hores sense menjar. En canvi, cal consultar un metge si el mareig presenta una o diverses de les característiques següents:
- És recurrent.
- No s'associa a cap circumstància coneguda.
- S'acompanya de mal de cap intens.
- Apareix amb dolor al pit, arítmies o dificultat per respirar.
- Culmina en pèrdua de coneixement.
- Comporta visió doble.
- S'acompanya de convulsions o vòmits.
- Implica dificultats per parlar o sentir.
- Suposa ensopegades o dificultat per caminar.
- Hi ha entumiment, paràlisi de les extremitats o un rictus estrany a la cara.
Pel que fa al vertigen, cal comunicar-ho al metge sempre que aparegui ja que, en general, té més probabilitats d'estar associat a un problema que requereix tractament mèdic.
El mareig per ansietat
Les persones que pateixen ansietat, ja sigui de manera puntual o habitual, poden experimentar marejos. Els qui els pateixen sense una “causa aparent” sovint creuen que el mareig indica alguna cosa greu i acudeixen a urgències amb por, altres persones temen desmaiar-se en llocs inadequats o poc segurs, i d'altres han d'interrompre la tasca que estaven fent (per exemple, parlar en públic). Tot i això, el mareig per ansietat només està relacionat amb la pròpia ansietat, i no revela altres malalties.
La millor manera d'afrontar el mareig per ansietat és gestionar-lo mitjançant tècniques de relaxació o altres recursos contra l'ansietat, i recordar que tot i ser molt desagradable, no és perillós.
Vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB)
És el tipus de vertigen més comú d'origen otològic. S'origina per una alteració a l'orella interna. L'oïda interna té uns tubs plens de líquid, anomenats canals semicirculars. Aquests són molt sensibles a qualsevol moviment. El moviment del líquid al tub indica al cervell la posició del cos i això ajuda a mantenir l'equilibri. El VPPB es presenta pel desplaçament de vidres de calci anomenats canalicles, que es desprenen i suren pels canals. Això envia al cervell missatges confosos sobre la posició del cos.
Els símptomes més característics són la presència de nistagme (moviment incontrolable i involuntari dels ulls) provocat per la maniobra de Dix-Hallpike (basada en lleus moviments cranials realitzada pel propi metge), i l'absència d'altres alteracions com hipoacúsia i acúfens. Es pot acompanyar de nàusees i vòmits. Per al tractament es pot realitzar un procediment anomenat maniobra d'Epley o reposicionament canalicular. Consisteix a realitzar una sèrie de moviments del cap per moure a una nova ubicació els canalicles a l'oïda interna.
