Una de cada vuit dons tindrà càncer de mama en algun moment de la vida. Es tracta del tumor maligne més freqüent a la dona, amb més de 32.000 casos diagnosticats cada any a Espanya.
Els tractaments cada cop més eficaços i la detecció precoç gràcies als programes de garbellat han permès reduir de forma molt considerable la mortalitat, de manera que actualment es curen al voltant del 90% dels casos. Tanmateix, això depèn del tipus de tumor, ja que hi ha uns més agressius que altres, i sobretot de l'estadi on es troba en el moment del diagnòstic.
Perquè et facis una idea més precisa, la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) subratlla que si el càncer de mama és diagnosticat a l'estadi I, quan està més localitzat i menys desenvolupat, la supervivència a 5 anys supera el 98%; però si es diagnostica a estadi IV, quan ja s'ha disseminat a altres parts de l'organisme, és tan sols del 24%. Per tant, malgrat els importants avanços terapèutics, continua sent la primera causa de mort oncològica entre els dons espanyols, amb més de 6.000 defuncions cada any.
«Gràcies als nous avanços en tractament i detecció precoç, actualment es curen a Espanya al voltant del 90% dels casos de càncer de mama»
Quin és el teu paper com a farmacèutic davant del càncer de mama?
Com a professional de l'àmbit de la salut i gràcies al contacte directe que tens al dia a dia a la farmàcia, pots ajudar els pacients oncològics de diferents maneres:
- Prevenció. La teva proximitat amb el teu pacient fa que tinguis un paper clau en la prevenció i el consell de bons hàbits. Tot i que les causes del càncer de mama no siguin tan clars, sí que s'han identificat diversos factors de risc -que pots veure al quadre adjunt-. Evidentment, se'n citen alguns sobre els quals no pots actuar, però hi ha altres modificables sobre els quals pots fer recomanacions: l'excés de pes, el consum d'alcohol o l'ús de tractament hormonal. En qualsevol cas, la teva tasca és essencial a l'hora de divulgar aquests coneixements i conscienciar els teus pacients sobre la gran importància de prevenir i detectar com més aviat millor aquesta malaltia.
- Conscienciació. A través de campanyes que parlin del seu impacte i incidint en la sensibilització sobre la importància de participar als programes de detecció precoç. Per exemple, a través de les diferents campanyes que tenen en marxa les administracions sanitàries sobre la realització de mamografia, que ajudin a la detecció precoç i, en conseqüència, a salvar vinyes.
- Detecció. Mitjançant accions com a tallers d'autoexploració mamàries, el punt de partida per detectar possibles alteracions.
- Seguiment del tractament. Com a expert en l'àmbit del medicament, el teu consell és molt valuós. És cert que la majoria de fàrmacs per tractar el càncer de mama són de dispensació hospitalària, però el teu coneixement sobre les seves característiques, els seus efectes secundaris o les seves interaccions amb altres productes pot ajudar a resoldre moltes dubtes dels pacients. Així mateix, alguns medicaments es dispensen a l'oficina de farmàcia, cas d'uns certs fàrmacs hormonals, que solen receptar-se al principi del tractament o després d'haver rebut quimioteràpia. És crucial que oferiu consell sobre un ús correcte. De la mateixa manera, des de la teva farmàcia també pots aconsellar i dispensar productes que ajudin els teus pacients a pal·liar possibles efectes adversos del tractament que reben. Tenir cura de la pell dels qui estan en radioteràpia o millorar el suport nutricional de les persones que reben tractaments de quimioteràpia. Per això és imprescindible la formació continuada a farmacologia amb la finalitat que puguis oferir una rigorosa i adequada atenció als teus pacients.
Els principals factors de risc són…
- Ledat. El risc augmenta quants més anys tingui la dona.
- La història personal de càncer de mama invasiu. Aquells dons que ja han tingut un tenen més probabilitats de desenvolupar un nou tumor a l'altra mama.
- La història personal de la malaltia proliferativa benigna de la mama.
- La història familiar. Major cinglera si ja ho ha patit algun familiar de primer grau (mare, filla o germana).
- Les mutacions genètiques. Sobretot als gens BRCA1 i BRCA2, encara que també se n'han identificat uns altres.
- Una densitat mamària elevada a les mamografias.
- Factors reproductius. Tenen major risc els dons que no han donat a llum, els que van tenir una primera menstruació primerenca o els que van entrar més tard a la menopausa.
- La teràpia hormonal substitutiva. S'ha observat que aquest tractament incrementa el risc, el mateix que l'ús d'una combinació d'estrogen i progesterona després de la menopausa.
- Exposició a radiacions ionitzants. Sobretot durant la pubertat.
- Consum dalcohol.
- Obesitat.
Quins tipus de càncer de mama són els més freqüents?
El Grup de Recerca en Càncer de Mama (GEICAM) explica que, en funció de la seva freqüència i morfologia, en destaquin tres tipus:
Carcinoma ductal invasiu o infiltrant. S'origina a les cèl·lules epitelials que revesteixen l'interior dels conductes galactòfors, els que transportin la llet fins al mugró durant la lactància materna. És invasiu o infiltrant quan s'ha estès fins als teixits de la mama que envolten aquestes conductes i té capacitat per generar metàstasi en altres parts del cos. És el tipus de tumor mamari més freqüent i representa al voltant del 80% de tots els casos.
- Carcinoma lobulillar invasiu o infiltrant. En lloc d'originar-se a les cèl·lules dels conductes galactòfors ho fa als lobels, les glàndules on es produeix la llet. Igual que l'anterior, ja s'ha estès a altres teixits i es pot disseminar a altres parts de l'organisme. Representa al voltant del 5% dels casos.
- Carcinoma ductal in situ. S'origina a les cèl·lules dels conductes galactòfors, però encara no s'ha estès a altres teixits de la mama. No obstant això, ha de tractar-se perquè no es converteixi en un carcinoma invasiu. Entre el 15 i el 20% dels diagnòstics correspon a aquest tipus de tumor.
- Altres tipus. Menys freqüents que els anteriors, el GEICAM esmenta el carcinoma inflamatori de la mama, el carcinoma lobulillar in situ, la malaltia de Paget de la mama i el cistosarcoma filoides.
Classificació del càncer de mama en subtipus moleculars
D'altra banda, en els darrers temps també ha adquirit gran importància la classificació en subtipus moleculars. En aquest context, s'estudia si les cèl·lules tumorals tenen receptors per a hormones (estrògen i progesterona) que afavoreixen el creixement tumoral, la qual cosa es coneix com a tumors RH positius (RH+) per diferenciar-los d'aquells que no responen a aquestes hormones (RH-). Un altre paràmetre molecular és el receptor del factor epidèrmic tipus 2 (HER2), la presència del qual indica una major agressivitat del càncer. Finalment, també s'empra el marcador de proliferació cel·lular Ki67, que serveix per calcular el percentatge de cèl·lules que s'estan dividint al moment del diagnòstic.
Aquests paràmetres permeten als oncòlegs conèixer millor com poden progressar els diferents tipus de tumors i predir com un pacient respondrà als diferents tractaments disponibles. Fruit d'aquestes investigacions, el camí està cada cop més vaciat per incrementar les taxas de curació i que algun dia podrem afirmar que la mortalitat per càncer de mama és una cosa excepcional.
