Les patologies mamàries de caràcter benigne són freqüents entre les dones de totes les edats. Segons explica la doctora Hortensia García Robayna, ginecòloga i obstetra amb una àmplia experiència, habitualment és la mateixa dona la que descobreix un bony o alguna cosa diferent a la mama, i va al metge. D'altra banda, els homes també poden patir aquestes patologies, encara que amb molta menys freqüència.
La majoria d'aquestes alteracions són d'origen hormonal i, malgrat el temor comprensible a un càncer de mama, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) aclareix que més del 80 % de les consultes mèdiques relacionades amb la mama conclouen en patologies benignes.
Una exploració física, la revisió d‟antecedents familiars i proves com la mamografia il‟ecografia són les principals eines per al diagnòstic
DRA. GARCIA ROBAYANA, GINECÒLOGA I OBSTETRA
En la majoria de casos, sol tractar-se de:
- Quists simples: consisteixen en una bossa de contingut líquid que es forma dins de la glàndula mamària. L'aparició d'aquests quists és molt freqüent en dones de totes les edats, generalment no causen dolor i són benignes. La seva presència i augment de volum es relaciona amb els canvis hormonals, però també es poden formar per una infecció o el bloqueig d'un conducte mamari.
- Fibroadenomes: es tracta del tumor benigne més freqüent. Els fibroadenomes són bonys arrodonits, durs i mòbils que solen aparèixer —un o diversos— en dones joves. Són un tipus de tumor hormonodependent, és a dir, lligat als canvis hormonals, i pot romandre sense canvis durant anys per créixer ràpidament amb l'embaràs. Pel mateix motiu, amb la disminució d'estrogen, a la menopausa sol disminuir-ne la mida. La principal diferència respecte al quist simple és que el fibroadenoma és teixit dur i dens, no líquid, i és proliferatiu, és a dir, creix en comptes d'omplir-se.
- Mastopatia fibroquística: aquesta és una altra alteració d'origen hormonal, també anomenada displàsia mamària, mama nodular dolorosa o mama fibroquística, i és molt freqüent en dones adultes a partir dels 35 anys. És una alteració crònica, i es caracteritza per presentar pits durs al tacte i de textura com de nusos de corda. Encara que poques vegades suposen un risc per a la salut —de fet, les mastopaties lleus es consideren dins de la normalitat— solen ser doloroses, per la qual cosa sovint es tracten amb antiinflamatoris, analgèsics o hormones.
- Papil·loma intraductal: es tracta d'un tumor petit i benigne, semblant a una berruga, que es forma en un conducte lacti, generalment a prop del mugró. És més freqüent en dones adultes a partir dels 35 anys, i pot causar secreció pel mugró. Quan aquest papil·loma apareix als conductes més allunyats del mugró, i especialment en grup (papil·loma múltiple), es considera un factor de risc de desenvolupament d'un tumor maligne, per la qual cosa ha de ser controlat.
- Ectàsia ductal: es tracta d'un eixamplament d'un o més conductes lactis a la zona sota el mugró, que s'omple de líquid. Aquesta afecció sovint no causa símptomes, encara que algunes dones experimenten dolor, més sensibilitat a la mama o secreció pel mugró. L'èctasia es produeix amb més freqüència durant la perimenopausa, entre els 45 i els 55 anys, i sol desaparèixer sense tractament. Si els símptomes persisteixen, poden tractar-se amb fàrmacs o, en casos més infreqüents, amb cirurgia per extreure'n el conducte afectat.
- Secreció del mugró: el vessament de líquid pel mugró fora del període de la lactància sol produir alarma tot i que només el 5 % dels casos té relació amb el càncer de mama, segons explica l'AECC. Si la secreció es produeix per ambdues mames i és de tipus lletós, s'anomena «galactorrea» i s'associa a un nivell excessiu de prolactina, que és l'hormona responsable de l'inici i el manteniment de la lactància (provocat, per exemple, per algun tractament hormonal o un fàrmac). Si la secreció és per un sol conducte o de color fosc o sanguinolent, podeu indicar un papil·loma intraductal o èctasia.
- Mastitis: es tracta d'una malaltia generalment lligada a la lactància i caracteritzada per la inflamació i, sovint, infecció a la mama. L'origen sol ser un conducte de llet obstruït o una petita ferida o tall al mugró que s'infecta i produeix dolor, inflor i/o febre. Un cop tractada, la mastitis no sol comportar complicacions.
El dolor mamari
El dolor als pits es classifica segons si està o no associat al cicle menstrual, és a dir, si és hormonodependent. Si és així, es coneix com mastodínia, si no, s'anomena mastàlgia. El dolor sol, per si mateix, poques vegades indica tumoració maligna
També poden aparèixer malalties de la pell que, malgrat localitzar-se al si, no corresponen a problemes ginecològics.
Un cop descartada la possibilitat d'un tumor maligne, si els bonys no són grans ni causen molèsties, no se sol intervenir. El tractament llavors consisteix a realitzar controls periòdics per detectar possibles canvis, ia tractar els símptomes amb analgèsics o antiinflamatoris en cas de dolor. Si el dolor és molt molest, en el cas dels quists, es punxen per buidar el líquid, mentre que els bonys sòlids grans o dolorosos s'extirpen per evitar molèsties i riscos en el futur.
Quan anar al ginecòleg per una afectació mamària?
Quan apareix un bony palpable que dura més de dues setmanes, quan hi ha dolor a la mama, un canvi al mugró, ja sigui de color o de forma, secreció pel mugró o canvis a la pell o la forma del pit, es deu acudir al metge.
La mastopatia fibroquística (MFQ)
La MFQ constitueix el procés benigne més freqüent de la mama, que s'evidencia com una zona dura, a causa de la proliferació del teixit connectiu epitelial i de la presència de quists. Suposa fins al 85 % de les consultes de mama. S'observa en un 50 % de les dones adultes i es detecta en un 90 % dels estudis histològics. Clínicament apareix dolor cíclic, generalment premenstrual i amb afectació a les dues mames. Es poden palpar nòduls o plaques fibroses. La simptomatologia és freqüent que millori amb l'embaràs, la lactància i després de la menopausa. La prova diagnòstica més efectiva és l'ecografia, que també es fa servir per al seguiment quan hi ha símptomes. Entre el 5 i el 10 % poden presentar símptomes incapacitants, necessitant analgèsics o antiinflamatoris. Ocasionalment es requereix extirpació de quists o nòduls.
La MFQ simple no té risc de malignització, però la seva presència pot dificultar el reconeixement de la lesió cancerosa o precancerosa. La teràpia consisteix a drenar el líquid de les formacions quístiques amb un procediment ambulatori oa l'extirpació quirúrgica dels nòduls fibroquístics i les porcions de teixit mamari alterades.
