Etiquetes:

Insomni infantil. Ensenyar els nens a dormir bé

L'insomni infantil, ja sigui per dèficit o per un somni de mala qualitat, provoca canvis conductuals als nens que els fa estar més irritables i els genera dificultats per concentrar-se. En molts casos, aquest trastorn acaba afectant el rendiment escolar.

El somni és essencial per a la vida. Quan dormim, el cervell treballa per fixar allò que aprenem i formar els records. A més, després d´una nit de son reparador, l´organisme està carregat d´energia i preparat per encarar un nou dia.

En els nens, el somni té un paper fonamental en molts camps del seu desenvolupament com són la conducta, el rendiment escolar i el creixement. Les alteracions del son a l'edat pediàtrica són freqüents i afecten de manera intensa la qualitat de vida de l'entorn familiar de la criatura. Si un nen dorm malament, segur que els pares també ho fan.

Que un nen dormi o no dormi bé depèn sobretot dels hàbits que aprèn, de les sensacions que percep, de l'ambient que l'envolta… En definitiva, si no hi ha una patologia darrere de l'insomni infantil, que els més petits dormin bé depèn de agents externs que els pares gairebé sempre poden controlar.

Entendre les fases del son

El somni es pot dividir en dues grans fases: somni no-REM i somni REM.

El somni no-REM, alhora, es divideix en diferents parts:

  1. Fase I: és la transició des de la vigília (estar despert) al somni. És un somni lleuger i, de fet, si es desperta la persona en aquest moment, no recordarà que estava adormida. És una fase curta.
  2. Fase II: és la fase de major durada, permet al cos descansar i conservar energia.
  3. Fase III: és el somni profund. En aquesta part és molt difícil que una persona es desperti i és quan poden aparèixer els terrors nocturns i el somnambulisme.

El somni REM es denomina així pels moviments que realitzen els ulls en aquesta fase (“Rapid Eye Movements”, moviments oculars ràpids). Aquesta fase serveix sobretot per consolidar la memòria, retenir o oblidar informació. És el moment en què apareixen els somnis, així com els malsons.

Quan es comença a dormir es passa primer per les fases no-REM i posteriorment per la fase REM, completant així un cicle del somni. Cada cicle dura al nadó uns 40-60 minuts i es van allargant fins arribar als 90–100 minuts a l'adult.

L'edat determina els cicles del son

El nounat: dorm durant més temps, entre 16 i 20 hores, independentment que sigui de dia o de nit. El somni del nounat es caracteritza per un inici actiu on es produeixen moviments dels globus oculars, del xumet i fins i tot l'emissió d'algun soroll, juntament amb una respiració irregular. Aquesta situació és totalment normal i pot durar uns quants minuts.

Als 3–6 mesos: El lactant comença a organitzar el somni en funció de les passejades, banys i les preses de llet. El cicle vigília-son depèn sobretot del grau d'exposició a la llum i del ritme de l'alimentació (aproximadament cada 3 hores). El bebè triga menys a quedar-se adormit. La part de son REM és molt més llarga que a l'adult, ja que és un període de molt aprenentatge i necessita més temps per organitzar tota la informació.

Als 6–12 mesos: el nadó troba a faltar els seus pares quan veu que no hi són. És normal que en aquesta edat comenci a necessitar algun tipus de ninot o peluix per dormir i no necessiti tant la presència constant d'algun familiar. En aquests moments, són més importants en la qualitat del son les condicions ambientals, el vincle amb els pares i el model educatiu.

Als 12–24 mesos: la criatura dorm generalment entre 14 i 15 hores, dividides entre una migdiada a la tarda i el somni nocturn. Les migdiades afavoreixen el desenvolupament físic, psicològic i emocional del nadó. La durada del son REM va disminuint.

Als 2–5 anys: el somni dura aproximadament 11 hores. Als 3 anys ja és poc freqüent que el nen es desperti a la nit.

Cap als 4–5 anys, es completa el ritme de vigília-son, la migdiada finalitza i es consolida definitivament el somni nocturn. La durada de les fases és igual que a l'adult.

Què en sabem de l'insomni infantil?

Les necessitats de son varien considerablement. No hi ha un patró de son homogeni i el que necessita un nen no ha de ser aplicable a un altre. No obstant això, si us costa adormir-vos o mantenir el son al llarg de la nit, si presenteu esdeveniments anormals durant la nit o si us trobeu cansats i dormiu durant el dia, heu de sospitar l'existència d'un problema de son o dels hàbits que hi condueixen.

XF recomana observar i identificar els canvis en la manera de dormir del nen. Qualsevol alteració significativa als patrons habituals de son requereix la consulta al pediatre.

Cal consultar el pediatre si el teu fill o filla:

  • es desperta cansat o amb manca d'energia al matí, s'adorm durant el dia o li costa aixecar-se del llit al matí
  • es revela sovint a la nit
  • té problemes de rendiment escolar o manca d'atenció
  • està més irritable o impulsiu
  • presenta somnambulisme, terrors nocturns, roncs nocturns, sorolls respiratoris anormals, paràlisi durant el son o suors nocturns
  • pateix cefalees freqüents, sobretot matutines o grinyolar de dents durant la nit

Insomni infantil: el nen a qui costa adormir-se

De la mateixa manera que se'ls ensenya a menjar, el nen ha d'aprendre a dormir correctament. Els pares han de tenir molt clar prèviament quina serà la rutina, perquè el nen no capti contradiccions i les aprofiti per no dormir.

  • cal mantenir uns horaris fixos, incloent els caps de setmana
  • a l'hora de dormir és aconsellable un ambient relaxat, sense sorolls, amb poca llum i temperatura confortable
  • és important establir rutines prèvies al son, com pot ser un bany per relaxar-se o llegir-li un conte
  • evitar que begui molts líquids abans de dormir i no ficar-se al llit amb gana
  • limitar l'ús de dispositius electrònics (consoles, tauletes, ordinadors, etc.) abans de ficar-se al llit ni fer exercici excessiu
  • evitar migdiades molt perllongades o que acabin més tard de les 17h.
  • Intentar que dormi només sense ajuda. Es pot utilitzar un peluix per a aquells moments en què trobi a faltar els seus pares.

Els contes que ajuden

Els contes ajuden a identificar i expressar sentiments i emocions: el nen interpreta les emocions a partir dels nostres gestos, de l'expressió facial, del to de veu amb què escenifiquem els personatges del relat. Just abans d'anar a dormir, afavoreixen la relaxació i la desconnexió del tràfec diari, i així, poden ajudar a combatre d'alguna manera l'insomni infantil.

Especialment aquells contes que introdueixen el nen al “mindfulness”, traslladant la seva atenció al moment present i així ajudant-los a gestionar les emocions que encara no saben interpretar i que poden ser causa d'aquests trastorns de son.

Alguns exemples d'aquests contes són:

Passatgers al tren
Maria Canals Soler
El cranc i la balena
Mark Pallis i Christiane Kerr
Un bosc tranquil: Mindfulness per a nens
Patricia Dia-Caneja
Respira
Inés Castel Branco

Si vols saber més sobre els trastorns de son, consulta la nostra infografia “insomni, nits en vela

També pots resoldre els teus dubtes sobre insomni infantil visitant les pàgines web:

Més articles

  • Càncer de mama: com intervenir des de la farmàcia

    Càncer de mama: com intervenir des de la farmàcia

    Una de cada vuit dons tindrà càncer de mama en algun moment de la vida. Es tracta del tumor maligne més freqüent a la dona, amb més de 32.000 casos diagnosticats cada any a Espanya.

  • L'ortopèdia, una oportunitat per a la farmàcia

    L'ortopèdia, una oportunitat per a la farmàcia

    L'ortopèdia, una oportunitat per a la farmàcia. Ho diuen les dades del comportament de la categoria, que el darrer mes va créixer un 21,57 %.

  • Marejos, quan indiquen alguna cosa més?

    Marejos, quan indiquen alguna cosa més?

    El mareig és un terme ampli que inclou diverses sensacions, incloses les d'esvaïment, atordiment, pèrdua d'equilibri, visió borrosa o flotació. No és un trastorn en si, sinó que pot ser degut a múltiples causes: des d'un viatge amb tren o vaixell o altres causes orgàniques. Els problemes de circulació poden causar mareigs, ja sigui per…

  • Manca de concentració, per què passa i com evitar-la?

    Manca de concentració, per què passa i com evitar-la?

    El psicòleg clínic Oscar Castillero defineix la concentració com “l'habilitat o capacitat de l'ésser humà (i d'altres espècies) per focalitzar els seus recursos cognitius en un estímul o acció, de manera que la resta de l'entorn queda desdibuixat i parcialment desatès a no ser que alguna estimulació ens cridi latenció. […] Permet seguir…